Somiar impossibles també és lícit

Jo vull ser aquella, que tens sempre al pensament, i et segueix per on la teva ombra trepitja. La que riu, la que pensa, la que estima i desitja ser un trosset del teu tu encara que sigui poc.

No demano grans moments, doncs l'essència de les coses és el que sempre es recorda.

Encara que sigui en silenci, tranquil no et faré nosa. 

Sols la mà que t'espera quan tu necessitis d'ella. El caliu d'una nit freda. La fredor de la paciència. El desig que no s'acaba i l'amor que comença, jo vull ser aquella.

Per que somiar impossibles també és lícit.

Quan la lluna creix al cel, quan el sol és vermell infern, quan les llàgrimes surten i la solitud m'envaeix, quan la imaginació va massa ràpid per que la pugui atrapar, llavors, penso que jo vull ser aquella per la que tu vols lluitar, somiar i desitjar que la vida no s'acabi tot just començar.

Quan et tinc vora meu sols voldria tenir un pessic de màgia i encantar-te de per vida, però això seria trampa...

Si m'estimes ho faràs sense cap encanteri. Amb pluja o neu, amb sol o vent, però sempre amb caliu.

El caliu d'un cor que parla i diu, que somiar impossibles també és lícit.

Jo vull ser aquella per la que mories lentament sense pensar qui et podria salvar, doncs amb un petó t'explicaré, que l'eternitat, no es difícil de somiar.