dissabte, 29 de desembre del 2012

Petites coses

Mai he sabut d'on havia nascut tot plegat.
A vegades, cal tirar enredera la memòria per buscar petites coses, petites paraules que viatgen distretes fins que algú les troba.
Enganxades a batecs i sospirs com la vida mateixa, fan el seu camí. Llavors, descobreixen el sentit de ser pronunciades i resten en els llavis com un tresor. I allí les deixem amb la por de perdre-les, esperant que algú les reculli.
Hi ha cops, que marxen buscant la llibertat si no se les cuida, com ocells que ja han après a obrir la porta de la seva gàbia i la nuesa ens torna a l'ànima i les llàgrimes als ulls.
Fins que un dia, sense saber com, aquella màgia torna i es passeja per tots els racons, encuriosida de saber el que ha canviat.
Res a canviat, sols és el temps que passa el que s'encarrega de fer miratges en els nostres records i ens fa somriure entre dents, pensant, que la vida és aquell sospir que un dia vam somiar mentre vivíem.