dissabte, 14 de gener del 2012

Era mort

Un crit esfereïdor va trencar el silenci. Cada múscul del seu cos era quelcom més que una indicació, era un sistema de defensa contra la por  que l'envaïa.
Al carrer no hi ha via llum. La lluna no era la seva aliada aquella nit.
Trepitjà el terra fred, com aquell que passeja per vidres i caminà lentament, en busca de respostes.
El tic-tac del rellotge, la seva única companyia.
Que gran era tot enmig de la foscor...
I pensar que sabia per on passejava i ara no trobava camí? 
El cor s'ofegava en mig del seu pit. I amagat per ocultar el pànic ja no bategava. Fins i tot això, s'havia perdut.
El seu cos era un autòmat, que es dirigia cap al perill sense posar resistència.
Una olor indescriptible l'envaïa. 
Era l'olor de la mort, que es colava per tots els porus de la seva pell.
Quan arribà a la cambra el va veure. 
Tirat a terra. Amb els ulls oberts i un filet de sang a la comissura dels llavis. 
No sap quanta estona va estar allí mirant. Potser incrèdulament, va pensar que reviuria.
Quan va reunir altre cop el valor començà a caminar. Ara ja no tenia fred, però una suor freda li amerava el clatell.
Que diferent és veia la nit del dia on els monstres de la por surten a passejar.
Allargà la seva mà i li tocà la seva.
Era mort.


dijous, 5 de gener del 2012

El meu regal de Reis

Et voldria fer un regal si em deixes.
Una mà estesa si vols.
Un petó si desitges. 
No et puc donar res material, a les butxaques sols hi tinc sentiments. No sé si això et servirà.
Ja sé que l'aire no alimenta, però també ens ajuda a viure. 
Avui, allà on siguis, posa les sabates al balcó i el meu regal t'arribarà.
Potser de primeres no el veuràs. 
Les coses petites, si s'alimenten, sempre es fan grans.
La il·lusió d'una mirada. El tacte de la pell. La màgia d'una paraula quan el silenci es fa etern.
Pintar l'amor amb el mateix pinzell. 
Trepitjar sorra de platja en el mes de gener i mullar-nos sota l'aigua sense importa-nos res més.
Jo, no demano res.
Bé potser sí. Quan t'arribi el meu regal de Reis
tracta'l amb paciència i dona-li amor de tant en tant. 
Diuen que les flors surten per primavera. 
Els meus sentiments per tu, duren tot l'any.