dijous, 13 de setembre del 2012

Hi havia una vegada un país...

Ara ja sé, per que els contes tots comencen amb hi havia una vegada...per que tenen raó, hi va haver una vegada un país petit però eixerit que no arronsava mai el cap i es feia sentir.
Per que la grandària mai va ser important. La seva importància sempre va ser la força, el coratge, la valentia i l'orgull de portar el cap ben alt. De dir que la seva llengua no tenia fronteres i que el seu tarannà era el fer bé les coses.
Però les il·lusions i les forces es van anar apagant.
La seva gent emmalaltia i no sabia on anar. L'ànima s'empobria i la tristesa, els va anar fermant. 
La gent no tenia medicines i els nens no tenien possibles per aprendre com guarir la malaltia dels seus grans.
Fins que arribà el dia que una multitud es cansà d'esperar els canvis i sortí al carrer, amb una paraula als llavis i un sentiment al cor.
La llibertat d'un somni a l'ànima i el desig de viure en pau.
Per que potser el meu PAÍS és petit, però la seva gent sempre serà molt GRAN.
Hi havia una vegada un país...