dilluns, 21 de novembre del 2011

Ressaca

Avui m'he aixecat amb ressaca.
Ressaca: quadre de malestar general que pateix al despertar qui ha consumit begudes alcohòliques en excés. 
Ara començo a recordar.
Tenia una Voll-Damm a les mans quan vaig veure les primeres imatges i vaig pensar que a la cervesa li havien canviat la graduació de cop.
Ja que sinó, no entenia el to blau que adquiria la pantalla.
Em vaig fregar els ulls, però la imatge seguia estàtica, com el meu país des de feia una temporada. I vaig pensar que potser una bona solució seria que me'n begués una darrera una altra per enganyar a la vista.
Què idiota en pensar que sols era una il·lusió òptica.
I avui, m'he aixecat amb ressaca.
Amb paraules buides i un país que no sap cap on marxa i on el seu color blau cel, sols és una fal·làcia.
A la nevera, la maleïda cervesa.
Al congelador, les esperances d'una terra, d'una llengua i d'una vida.
Necessito una dutxa freda, doncs tinc els sentits adormits després de la trompada.
Encara que no sé si el sabó em netejarà la consciència fregaré ben fort per que no quedi ni rastre de la por momentània.
La valentia no és força però sí empenta.





diumenge, 20 de novembre del 2011

Mirall trencat

Avui passejant, m'he trobat amb un mirall trencat i al mirar-me en ell, la figura m'ha fet burla. 
S'ha rigut per no saber que dir a dues imatges de mi que desconeixia totalment.
És difícil d'explicar el que la vista veu quan no se sap expressar.
Sovint un somriure fa que sobrin paraules en un instant.
Una mostrava el passat, la nena que no volia créixer, la que no volia tenir edat de pensar i tenir problemes. 
L'altra era la dona que sempre he volgut ser: la decidida, l'enèrgica, la que pren decisions en la vida sense pensar amb amb els comentaris de l'altra gent.
M'he assegut a terra i l'he contemplat i intentant esbrinar el perquè del mirall trencat, m'he tallat.
La sang m'ha fet reaccionar. 
No puc ser el que vaig ser ni el que voldria ser si jo mateixa no sóc.
Llavors m'he aixecat i fent-li un petó al mirall li he promès que em posaria una tireta a l'ànima per parar la sang del dit.
Encara que us sembli estrany, en aquesta vida tot es comunica, doncs quan l'ànima està bé el dit ja no fa mal.
Hi ha vegades que al temps se li ha de donar aire per trobar el nostre espai.