dilluns, 5 de desembre de 2011

Instint de supervivència

I aquella que sap que no és res, té temps de pensar en el que va ser un dia. Un dia de no fa molt. Un dia del que ho va ser tot i va desaparèixer de sobte, engolida per la pobresa d'afecte. On tota la importància es diluí amb un moment precís. Aquell que té la capacitat d'esborrar però mai de d'oblidar el que ens marca.
On els somriures son exclusivitat de les rialles i les ganes de lluita de l'optimisme del cor.
Sóc aquella que ara no pensa.
La que imagina fantasies que segurament no han passat mai.
La que no vol ser més el que era per que mai ha sigut res del que volia ser.
Tanco els ulls i recordo moments del passat. Amb llums i ombres i desitjos per complir. 
Per que és l'únic que em queda, la possibilitat d'imaginar que no tot ha estat dolent, que no tot és un passat sinó un present en procés de reconstrucció.
Em tornaré a arromangar i faré un titànic esforç per tornar a tenir desig de viure, de sentir i d'estimar-me, doncs com el temps que passa ja no es recupera, no malgastaré ni un segon més en llàgrimes que ningú paga.
No és egoisme. És instint de supervivència.



1 comentari:

  1. CAL FER-NE TOTS ELS ESFORÇOS PER AUTOVALORAR-SE PER SOBRE D'AQUELLES SITUACIONS,O D'AQUELLES PERSONES QUE ET PODEN DISSOCIAR,PRODUCTE SOVINT DE L'EGOISME HUMÀ,LLAVORS ES TRACTA DE SOBREPOSSAR'S-HI I CRIDAR AQUI SÓC JO AMB TOTA LA MEVA CAPACITAT,I LLIBERTAT EN FRONT DE TOT ALLÒ QUE LA FA PERILLAR.....

    ResponElimina