dimarts, 6 de desembre del 2011

Pensaments ferotges

I gaudiré per sempre del teu cos i de la teva ànima, guardada dins els meus pensaments ferotges. Per que no hi ha res més desitjat, que un instant en les teves carícies.
On no caldrà veure-hi, per sentir la teva calor.
L'instint ja em guiarà enmig de tenebres dolces. On descobrirem gustos i noves essències, i els sentiments, obriran noves finestres.
On tot serà nostre fins el moment finit i quedarà per sempre segellat, amb l'èxtasi de la teva boca.
Per que no hi ha tremolor més incitant que el que es palpa sense ser tocat. 
Sovint per fer l'amor no són necessàries les paraules, sols el petó de ser estimat.
Tots els motius són pocs per no deixar de pensar en tu en qualsevol instant. La meva imaginació sempre vola buscant recer al teu costat, disfressada d'ingenuïtat conglomerada per que de mi, no fugis.
Els silencis dels nostres llavis incitaran al camí dels ulls on la mirada té preparada la percepció. Ells mai s'equivoquen. 
I quan fonguéssim els nostres cossos entre el parèntesis de la rutina, intentarem despertar lentament, per assaborir tots els moments que aquesta vida ens regala.
Realment no et vaig buscar.
Ets la meva troballa.
Un instant precís dibuixat entre l'amor i el desig que hem fa créixer l'esperit de la nena que l'edat amaga.
Amb tu m'ha tornat la il·lusió, la intensitat de batalla, enmig del no res on tot amb nosaltres s'inicia.
I tancaré els ulls per recordar-te quan em facis falta.
En moments de necessitat es bo saber, que em puc alimentar sempre, de pensaments ferotges.














































2 comentaris:

  1. quin cambii estrelleta que as fet fa temps que no llegueixo capper motius que tu saps y em trobo aquesta sorpresaa quina energia a tret fas por muaaaaaa infinits

    ResponElimina