dimarts, 26 de febrer del 2013

Sóc humana

En tinc prou de saber que hi ets (de moment). El cor encara em batega a revolucions controlades. No necessito d'impulsos tàctils que al teu cos em portin (encara).
L'auto-engany funciona en primera instància, però repetit més de deu cops, avorreix.
No és que ho vulgui controlar, però millor entrar en terrenys pantanosos preparada (com si fos fàcil).
Em capbusso en les teves paraules i com aigua fresca em fan renéixer els sentits que dormits badallen. Jo també ho faig (badallar).
Ets lluny i a prop alhora, i això em facilita la feina de reconstruir el poc que queda de mi. Ets els suport que amb un clic s'activa i no demana missiva per intercanviar informacions de l'ànima.
La fragilitat pot ser una aparença o un estat però mai hauria de ser una arma.
I no és per allò que crido que se'm sent, sinó pels meus actes, aquells que (encara de moment) no he fet, però desitjo.
Que vols, malgrat tot, sóc humana.








1 comentari:

  1. Malgrat tot pense la fragilitat si que pot ser una arma, en aquest cas defensiva. Perquè quan ets fràgil i rebs molts colps la fragilitat és qui t'ajuda donant-te dos opcions: o t'aixeques a la força o et deixes portar per l'inèrcia. Tanmateix, ambdues t'ajudaran a ser més forta i a seguir endavant.


    Ànims!

    ResponElimina