dimecres, 2 de gener del 2013

Allí t'espero

Quan la veig allà dalt, em fa pensar com s'aguanta. Hi ha dies que és tota rodona. D'altres, dibuixa mitja rialla i és quan jo mi assec a la punta i deixo que els peus em pengin.
Des d'allí, puc tocar totes les estrelles i em fan pessigolles als dits amb les seves punxes.
No és tan freda com diuen. Sols una mica misteriosa. 
Li agrada contar històries als nens que tenen orelles i canta cançons de bressol als que acaben de néixer.
Es pinta de blanc quan està contenta i si vol plorar, de negre és la seva capa.
Quan tanques els ulls, als somnis t'acompanya, encara que diuen, que hi ha gent, que de dia també hi viatja.
El mar la bressola. 
La nit l'acompanya. 
Ella viu al cel, però encara no sé com s'aguanta.
Aniré a somiar-la i a deixar que els meus peus em pengin en la seva punta.
Allí t'espero. Prop d'una estrella, asseguda a la Lluna.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada